La població de Catarroja

En el tercer mil·lenni, els orígens de Catarroja continuen sense explicació.

Els primers indicis que tenim apunten cap a la possibilitat d'un poblament romà, com indiquen les restes arqueològiques en les partides de L' Hort de Pepica i de
L' Alter -ponent i llevant del terme.

En l'època musulmana, Catarroja era una alqueria que va ser donada per Jaume I a Pelegrí d'Atrossillo i que passaria en el segle XIV a les mans de Berenguer Dalmau. Sota la seua senyoria, i recolzat per l'ajuda del poble, va tenir lloc l'enfrontament amb l'església de València per negar-se a pagar el Delme corresponent, per la qual cosa seria excomunicat. A la seua mort el seu fill Berenguer Dalmau restituirà els Delmes a l'església. D'aquesta senyoria destaca la divisió dels termes de Torrent i Catarroja (l'any 1315) i sobretot la Carta Pobla atorgada el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtindria el Privilegi de Franquicies atorgat per Joan II.

En el segle XV la senyoria passa al llinatge dels Sangonera en fusionar-se aquests als Dalmau i, posteriorment, en el segle XVI als Calataiud amb la qual cosa es convertirien també en Comtes del Real per enllaç matrimonial. D'aquest segle data el projecte de construcció del Camí del Port. Un segle més tard, concretament l'any 1631, va tenir lloc un important enfrontament entre el poble i el senyor -ara Ximen Pérez de Calataiud- en ser-li atorgat a aquest per Felip IV el Privilegi del Mer i Mixt Imperi, encara que finalment el procés es decantaria a favor del primer. D'aquest segle podem destacar també la restauració de l'Ermita de Sant Antoni de Pàdua, així com l'inici de les obres de restauració de Sant Miquel -sufragades pels pescadors- que finalitzarien l'any 1701.

Quant a edificacions, el segle XVIII és el de la construcció de la casa senyorial de Vivanco com també el Pont del Barranc de Xiva. De 1670 a 1726 la població es manté amb 200 famílies, però a final de segle arribarà als 700 veïns, amb la peculiaritat que més de 450 famílies subsisteixen gràcies a l'Albufera. Lligat a aquest creixement demogràfic anirà el procés d'aterraments a l'Albufera, dirigit especialment al cultiu de l'arròs.

El 17 de setembre de 1801 s´inicia a Catarroja un motí que té possiblement com a motiu el pagament dels drets senyorials, i que després s'estendrà ràpidament per les terres valencianes fins a concloure el 2 d'octubre.

A mitjan el segle XIX Catarroja tenia 544 cases i 210 barraques, 884 veïns i 3580 habitants. Així mateix, l'any 1885 el còlera causava moltes víctimes i obligava a construir l'actual cementiri. Ja a principis del segle XX el poble tenia 1723 cases, dividit en tres barriades: Barraques (dedicada sobretot a la pesca a l'Albufera), Centre (agricultura) i Raval (graneres i comerç de tela). Recentment la indústria ha passat a ser el sector econòmic predominant, i així l'any 1965 ocupava ja el 45,5% de la població activa.

CATARROJA
Historia, Geografía y Arte.